Hi han tres grups de cognoms: els d'origen patronímic (Sánchez: fill de Sancho, Rodríguez: fill de Rodrigo, Fernández: fill de Fernando, etc.), els de tipus toponímic o de lloc (Murcia, Montes, Valls, etc.) i aquells derivats de mots (Feo, Gordo, Bajo, etc.), oficis (Zapatero, Tejedor) o determinades circumstàncies físiques i morals de l'individu (Moreno, Oreja, Malo, etc.). En el primer cas l'individu rebrà el nom declinat del seu pare. Són els primer cognoms que apareixen a Espanya, pels segles VIII-IX, i que són utilitzats per persones d'alt nivell socials, encara que a poc a poc es van estenent. Cap el segle XIII comencen a convertir-se en el que avui coneixem com cognom d'un determinat llinatge o família. Els toponímics sorgeixen a l'est de la península, cap el segle XII per estendre's després cap a l'occident. En el nom del subjecte s'incloïa el d'un lloc, bé perquè sigués seu o l'hagués conquistat, bé perquè procedís d'ell. Els cognoms del tercer grup, apareixen immediatament després i es converteixen en hereditaris a partir del segle XIII, com tots els demés. Els cognoms a vegades no eren estables, passava amb freqüència que alguna persona canvies el seu cognom per adoptar aquell que més li agradés d'un avantpassat. El control social a través del cognom es molt posterior.

< Anterior		Següent >