| Sociologia i psicologia |
Per a un experiment sobre agressivitat, es van agafar a trenta mil nens i es va avaluar mitjançant entrevistes estandarditzades, l’agressivitat de cada un d’ells. Després es van repartir equitativament en tres grups iguals.
Es va avisar als pares del primer grup i se’ls va dir: "durant els propers sis mesos, permeteu l’agressivitat del seu fill. Deixin que es desfogui, no el castigueu per ser agredit"
Al segon grup se'ls va dir: "durant els pròxims sis mesos no permeteu l’agressivitat del seu fill. Castigueu-la immediatament i sempre".Al tercer grup se’ls hi va demanar que actuessin com volguessin. Si volien permetre-ho, que ho permetessin i si volien castigar, que ho fessin.Al cap de sis mesos es va tornar a avaluar l’agressivitat dels nens i van veure que al primer grup on se’ls hi havia permès ser agressius, aquesta havia augmentat clarament.
Al segon grup que se’ls havia castigat, l’agressivitat va augmentar una mica i es va poder observar que molts d’ells van substituir l’agressió física per l’agressió verbal i que fins i tot alguns havien après a barallar-se en silenci per a evitar el càstig.Al tercer grup, que els pares podien fer el que volien i l’agressivitat es va disparar.
Això mostra que la disciplina erràtica i inconsistent és la que més agressivitat produeix. El pare/mare que amenaça i amenaça però no compleix i que de sobte es treu la sabatilla cap als nens que s’estan barallant, és la més provocadora de descontrol i de conducta agressiva.
Afegir a favorits
Comparteix
Envia email
Lectures: 878
Comentaris (0)
Escriure un comentari
| < Anterior | Següent > |
|---|
