Segons un estudi de fa ja un cert temps fet pel psicòleg Robert Zajonc i els seus col·laboradors, la gent que viu l’un amb l’altre al llarg dels anys desenvolupa trets facials similars.

A 110 participants se’ls mostraven fotografies d’homes i dones que només portaven un any de casat, i d’aquestes mateixes persones un cop en portaven 25 vivint junts.
Se’ls demanava que els classifiquessin per la seva semblança.
Els resultats van mostrar que les parelles es tornaven més semblants tant pel que fa a la cara com corporalment després de 25 anys junts. Les possibles explicacions del perquè d’aquesta semblança son:
· Compartir el mateix règim d’alimentació.
· Conviure en el mateix ambient. Aquesta explicació, però, queda exclosa donat que totes els matrimonis de l’estudi eren de la mateixa zona dels EUA.
· Que probablement escollim gent que s’acabarà assemblant a nosaltres perquè ja d’entrada hi ha una predisposició.
· I l’empatia.

Aquesta última és la teoria que els autors consideren més probable: la gent s’acaba assemblant perquè estan simpatitzant l’un amb l’altre i així copien expressions facials de l’altra perquè inconscientment els hi agraden: per exemple si un somriu molt, és probable que l’altre acabi fent els mateixos somriures i amb les mateixes arrugues.

< Anterior		Següent >