Què fa que de totes les persones que ens creuem al llarg del dia ens fixem en una de concreta? Què fa que una persona passi desapercebuda per algú i per a un altre sigui una explosió d’emocions al seu cor?
En quasi tots els processos d’enamorament es solen presentar tres característiques: l’atractiu, la similitud i la proximitat. L’atractiu està determinat per patrons estètics específics de cada societat. Segons es tracti d’homes o dones, es valoraran més uns atributs o uns altres. Tot i així, atractiu no només es refereix a l’atractiu físic. Com comenta Antoni Bolinches al seu llibre “L’art d’enamorar”, el perfil d’atractivitat masculina segons les dones està determinat per:
47,4% Valors personals (intel•ligència, simpatia, personalitat)
29,7% Tendències d'actitud (afectuós, sincer, comprensiu)
21,8% Característiques físiques i aspecte extern (atractiu/guapo, ulls/ mirada, presència/higiene)
1,1% Circumstàncies econòmiques (bona posició, diners, solvència)

Així doncs, quan parlem d’atractivitat hem d’incloure la intel·ligència (la capacitat d’adaptar-se a un medi hostil, entendre les coses ràpidament i saber-les resoldre, prendre la iniciativa, etc...), la simpatia, la personalitat, els valors personals (virtuts i defectes) i l’atractiu físic que resulta ser bastant determinant. La causa és que és el primer que es veu i en segons hem processat l’altura, la complexió, el color dels ulls, els gestos, la característiques de la cara, etc, i determinem si segueix la pena seguir-la mirant o no. Una altra raó de pes és l’anomenat efecte “halo” (perdoneu però no recordo la traducció en català!) que fa que es desplaci el valor d’una qualitat a una altra, és a dir, pel fet de ser atractiu (físicament) suposem que també serà simpàtic, intel·ligent, bona persona, etc.
Hi ha un estudi que determina les característiques físiques universalment preferides per un i altre sexe

El contacte repetit desperta interès, per això, hi ha persones que segueixen a personatges desagradables que apareixen en la televisió. La proximitat física genera afecte i és degut a l’efecte de la mera exposició (com per exemple seure al costat d’una persona a classe cada dia).

Com més criteris, actituds i gustos comparteixin dues persones, més s’interessaran mútuament. Sembla que hi hagi d’haver menys discussions, es consideren més adequades les decisions i pensaments de l’altre, augmenta l’autoestima si l’altre reafirma una postura pròpia, etc.
També es comenta que els pols oposats s’atreuen i la psicologia ho ha anomenat complementarietat, és a dir, la parella es complementa (extravertit-introvertit, autoritari-submís, etc.)

També hi ha d'altres característiques que faciliten l’aparició de l’amor com per exemple la reciprocitat que fa que estimem als que ens estimen...

< Anterior		Següent >