Bacavès, cavabà o cavabànic són denominacions alternatives a la llengua catalana inventades, la primera, pel valencià Nicolau Primitiu Gómez Serrano el 1927 a partir de les primeres síl·labes de balear, català i valencià; i, les dues últimes, el 1978 amb el mateix origen però ordenades per nombre de parlants i tenint les tres a de d'Aragó (per la Franja de Ponent), Andorra i l'Alguer.
