El gas que més actua en l'escalfament global de la terra és el vapor d'aigua. L'efecte hivernacle és un fenòmen natural amb el que gràcies a ell la terra manté una temperatura d'entre 15-20 ºC de mitjana, ja que si aquest no existís ens trobariem a una temperatura de -18ºC aproximadament.  Els gasos que més hi afecten, a part del vapor d'aigua, són principalment el dioxid de carboni i el metà. El que passa és que els altres gasos més importants de l'efecte hivernacle són provocats majoritariament per l'acció humana de manera que nómes es parla d'aquests.

El vapor d'aigua el que fa és retenir calor; cuant els raigs UV incideixen sobre les partícules d'aigua aquestes es discocien i al mateix moment alliberen calor, la qual s'emet a l'atmosfera augmenta les concequències de l'efecte hivernacle.

En algunes regions concretes del Japó, com els boscos de la illa de Mesameyama (Ugui) o a la Prefectura de Wakayama i també en zones costaneres del sud de la península de Kii, Kyushu, i d'altres regions; quan es temporada de pluja (entre finals de maig i juliol), els boscos comencen a omplir-se de petites llumetes que semblen crear autèntiques constel·lacions imitades del cel.

En els troncs dels arbres i en el sòl humit, centenars de fongs bioluminiscents van apareixent. Aquests fongs emeten una llum que brilla en un to verdós. Tot i que aquest fenòmen se sap que és degut a una reacció química produïda per un enzim, encara no ha estat explicada científicament.
No obstant, es creu que és una resposta a la necessitat de supervivència: al brillar atrauen insectes que ajuden a dispersar les espores dels fongs, en una atmosfera on la dispersió per vent és molt limitada. És per això que els fongs fosforescents només creixen en boscos nadius amb molts arbres, on els éssers humans hi han tingut una intervenció gairebé nul·la.

Milers de turistes fan, cada any, visites nocturnes guiades pels boscos de Masameyama per ser sorpresos amb aquest espectacle. Només a Japó existeixen 10 varietats de fongs fosforescents. Es creu que existeixen altres varietats de fongs bioluminiscents en els boscos del sud de Brasil, capaços d'emetre llum a ple dia.

Les catarates del Niagara tendeixen a desaparèixer ja que són amenaçades per la seva pròpia força. La rosada que s'eleva després de la caiguda de l'aigua, desgasta les capes toves d'arenisca i esquist.

El punt més profund de l'oceà, a 11.022 metres sota el nivell del mar, i es troba en la fossa de les Mariannes, al sud-oest de Guam, al pacífic.

Només el 25% de bolets del planeta Terra, són comestibles.

Moltes vegades, la forma dels troncs i branques dels arbres ve determinada per la herència genètica.

Una quarta part de les espècies vegetals del planeta estaran en perill d'extinció l'any 2010.

Anualment es descobreixen unes 1.500 noves espècies de fongs. Una cinquena part dels quals són patògens per als ésser humans.

Fa molts milions d'anys, mitja Catalunya (des de ponent fins a Montserrat) era mar. Més ben dit, formava part de l'actual mar Cantàbric. Això va passar quan es va formar el massís de Montserrat, que pel seu pes va fer baixar el nivell de la zona i va permetre que s'omplís d'aigua.
Per això, encara s'hi poden trobar fòssils marins per aquests llocs.