L'inventor del punt i coma (el mateix que va inventar el punt i, per separat, la coma) va tenir el seu moment d'inspiració un dia que es trobava escrivint un dels seus tractats i en repassar-lo va veure que una pausa que havia considerat curta (una coma, un segon) calia allargar-la, però no excessivament (un punt, tres segons). Va ser aleshores quan va pensar a restar una coma del punt, i així va néixer el punt i coma que va anomenar "punt menys coma" (posteriorment, per raons d’economia de llenguatge, va quedar la denominació actual "punt i coma").

< Anterior		Següent >