Origen de l'expressió "vés a la porra!"
Escrit per ruccatala
| Llengua i literatura |
L'expressió anar a la porra (utilitzada normalment amb l'imperatiu en segona persona: "ves a la porra!") té un origen molt castís i es creu pròpia de Madrid, tot i que el seu ús s'extèn per tota Espanya, i prové de l'expressió militar de càstig "¡Vaya usarced a la porra, seor soldado!" ("vaya usted a la porra, señor soldado") que té el seu origen en el colossal bastó que portava el tambor major dels antics regiments.
Aquest bastó, conegut amb el nom de porra, normalment estava clavat al centre del campament i era on havien d'anar els soldats castigats per faltes lleus durant el temps de descans.
El general Luis Bermúdez de Castro, historiador militar, diu així en el seu Mosaico militar (1951):
"En mis tiempos mozos no había tambores militares; con envidia sabíamos de ellos por las estampas viejas y las añoranzas de nuestros Jefes que los echaban muchísimo de menos" (…) "También el Tambor Mayor es invención española. Esto no nos lo niegan los extranjeros, aunque tampoco confiesan que es nuestra. Casi todos los Ejércitos lo conservan como tradición, menos nosotros, que lo suprimimos al mismo tiempo que los tambores y no lo hemos repuesto al reponer éstos. El Gran Duque de Alba, creador de los tercios, que todavía no tiene en España una sola estatua, instituyó el tambor Mayor de Tercio y el Tambor Mayor general, Jefe de todos los Tambores Mayores". (…) "Su contoneo al frente de la Banda impresionaba tanto como la maciza porra de plata que servía de puño a su largo bastón de enormes borlas de oro. ¡Había que ver a aquella insignia subir por los aires, ser recogida al vuelo y girar en vertiginosos molinetes sobre la cabeza, pese al refrán castrense que reza: no hagas juegos malabares con las prendas militares!"
Seguint amb això, les Ordenances militars de Carles III establien que aquella porra del Tambor Major s'havia de colocar "en el centre del Campament i al voltant d'aquesta tindran lloc les detencions corresponents a les faltes dictaminades pel Consell de Disciplina".
Així doncs, els doldats detinguts se'ls enviava a la porra, expressió que va passar a l'ús civil com a despreci de qui no ens mereix major mirament o atenció.
Aquesta expressió no ha estat trobada fins al segle XIX.
Fonts: El castellano actual (COPE) i Fundación de la Lengua Española
escrit per nersy, divendres, 29 de gener del 2010
Vés a la porra
Vés a la punyeta
Vés a la quinta forca
Vés al botavant
Vés al carall (GI), al carall del dimoni
Vés al cony de ta mare
Vés al Reart a pelar canyes
---
aphoteke
| < Anterior | Següent > |
|---|
