El primer ordinador del món, el qual només servia per escriure, tenia una carcassa d'1 m cúbic i només 10 cm2 eren la pantalla visible de text. No constava de cap torre, ja que estava incorporada en la pantalla.
La impressora es va inventar 5 anys més tard.

Mozilla Foundation sempre ha despertat la pregunta de com se subvenciona si tots el programes que té són gratuïts.

Doncs bé, en el seu navegador Firefox hi ha una caixa de cerca que porta uns motors de cerca predeterminats com Google, Yahoo, Viquipèdia, eBay, etc.
Algunes d'aquestes pàgines web estaven tant contentes amb els resultats que els proporcionava aquesta caixa de cerca del Firefox que van decidir pagar diners a Mozilla per assegurar-se el seu lloc allà.
També, Mozilla rep un tant per cent de comissió per cada venta que genera a les pàgines de ventes (com eBay o Amazon) que estan a la caixa de cerca del Firefox.

Això, els genera entre 40 i 60 milions de dòlars a l'any.
A això cal afegir-hi la seva botiga on-line, la Mozilla Sotre, la qual els genera mig milió de dolars l'any.

El català es la segona llengua més emprada pels qui tenen un bloc a Internet, segons un estudi, només avançada per l'anglès.

La Viquipèdia catalana va ser creada el 16 de març de 2001, just uns minuts després de la primera viquipèdia de parla no anglesa, l'alemanya. Per tant, podem dir que la viquipèdia catalana va ser la tercera de totes, i des del principi ha estat de els més pioneres i importants.
Durant dos mesos va ser la única viquipèdia de parla no anglesa que contenia articles.
La primera edició d'una viquipèdia de parla no anglesa va ser el 16 de març de 2001 a les 21:07 UTC, a la pàgina principal de la viquipèdia catalana per l'usuari amb l'IP 216.7.146.xxx.
I la primera contribució en una viquipèdia de parla no-anglesa, data del dia 17 de març de 2001 a les 01:41 hores, a la viquipèdia catalana: l'article Àbac per l'usuari anònim amb l'IP 194.158.80.xxx.

El 30% de PDAs i SmartPhones que hi ha en el mercat són BlackBerrys, el 27% són iPhones (d'Apple) que funcionen amb Mac OS X, el 24% funcioen amb Windows Mobile (de Microsoft), el 10% funcionen amb Palm OS (de Palm), i els altres sistemes com Linux o Symbian representen un 9%.

El 96% dels virus informàtics van dirigits al sistema operatiu de Microsoft Windows; i la resta ataquen els sistemes operatius de programari lliure com Linux i Unix.
Però en el sistema Mac Os X (d'Apple) no s'ha registrat cap virus nociu des de fa molt de temps, tot i representar un 6% en el mercat de sistemes operatius.
És tanta la seguretat del Mac, que hi va haver una empresa d'informàtica que pagava 25.000€ a aquella persona que aconseguís fer un virus per al Mac OS X; i ningú els va aconseguir.

La paraula ordinador ve del mot llatí "ordinator", que vol dir que ordena.

Durant la II Guerra Mundial (1939-1945), un equip de científics i matemàtics que treballaven a Bletchley Park, al nord de Londres (Anglaterra), van crear el que es va considerar el primer ordinador digital totalment electrònic: el COLOSSUS.
Cap el 1943 ja era totalment operatiu i va ser utilitzat per aquest equip de científics (que dirigia el matemàtic britànic Alan Mathison Turing (1912-1954)) per descodificar els missatges xifrats de ràdio dels alemanys.

Independentment d'aquest projecte, l'any 1939, el físic nord-americà John Vincent Atanasoff (1903-1995) i Clifford Edward Berry, un estudiant graduat de física, ja havien construït un prototipus de màquina electrònica al Iowa State College (EUA).

Sembla que no hi ha acord en qui va ser el primer però com tots els invents, no apareixen de sobte sinó que tenen una llarga història d'antecedents sense els quals hauria estat impossible arribar fins el moment present.

Així, si ens remuntem en la història, la primera màquina de calcular mecànica, precursora de l'ordinador digital, va ser inventada l'any 1642 pel matemàtic francès Blaise Pascal (1623-1662), i molts historiadors consideren al matemàtic i inventor britànic Charles Babbage (1792-1871) com l'autèntic inventor de l'ordinador digital modern.

Però a l'antic edifici de Física de la Universitat d'Iowa (EUA) hi figura una placa que diu: "El primer computador digital electrònic d'operació automàtica va ser construït en aquest edifici l'any 1939 per John Vincent Atanasoff, matemàtic i físic de la Universitat, i és qui va concebre la idea, i per Clifford Edward Berry, estudiant graduat de física."

Hi han diferents tipus d'errors a l'hora de navegar per Internet amb el protocol HTTP. Per exemple, un dels més comuns és l'error 404, que es dona quan no es troba la pàgina sol·licitada dins del servidor.
Cada tipus d'error té un número diferent, però si el número (de tres xifres) comença per 4 l'error és per culpa de l'usuari, i si comença per 5 l'error és culpa del servidor:

·400: La petició és incorrecta (quan l'usuari demana quelcom incorrectament o hi ha problemes de connexió)
· 401: No autoritzat (quan l'usuari demana quelcom al que no en té autorització per accedir-hi)
· 402: Pagament (es necessita pagar per accedir-hi)
· 403: Prohibit (l'usuari està intentant accedir repetitivament a un contingut del qual no en té autorització)
· 404: No es troba (quan el contingut que es demana no es troba en el servidor)
· 405: Mètode prohibit (quan l'usuari intenta quelcom amb el servidor però aquest ho rebutja)

Per veure totes les imatges d'una pàgina web donant voles com si estiguessin volant, enganxa a la barra de direccions el següent codi javascript i tot seguit prem Enter:

javascript:scroll(0,0); R=0; x1=.1; y1=.05; x2=.25; y2=.24; x3=1.6; y3=.24; x4=300; y4=200; x5=300; y5=200; DI=document.getElementsByTagName("img"); DIL=DI.length; function A(){for(i=0; i-DIL; i++){DIS=DI[ i ].style; DIS.position='absolute'; DIS.left=(Math.sin(R*x1+i*x2+x3)*x4+x5)+"px"; DIS.top=(Math.cos(R*y1+i*y2+y3)*y4+y5)+"px"}R++}setInterval('A()',5); void(0);

Veuràs com les imatges que contingui aquella pàgina deapareixeràn i s'uniran totes en forma de cercle donant voltes pel mig de la pantalla.