Un tal Esteban Fernández es guanyava la vida fent girar uns cavallets en un passeig de Madrid. Cap a l'any 1834 hi va haver una epidèmia de còlera i suposadament va morir.
Els seus amics el van acompanyar al cementiri, i quan varen passar pel davant dels seus cavallets, l’Esteban es va aixecar i va dir: “¡Estoy vivo, estoy vivo!”.
Un cop a casa recuperant-se de la malaltia, va sortir al carrer i la gent ja no li deia Tío Esteban, sinó Tío Vivo.
Per això, en Festa Major, encara hi ha persones que diuen "Anem als caballitos" o "anem al Tiovivo".

< Anterior		Següent >