En temps pre-revolucionaris, en les coses que es compraven als comerços ambulants o a botigues particulars, especialment de província, es veien tot sovint unes lletres indesxifrables, per exemple: ao / f ea. Es tractava de dues claus: una era el preu de cost de la mercaderia i l’altra el preu de venda. D’aquesta manera, el comerciant podia calcular quant podia rebaixar el preu en el cas que el client li demanés descompte. El sistema era molt senzill. El venedor escollia qualsevol paraula de 10 lletres diferents: per exemple: ‘feudalismo’. La primera lletra de la paraula representava el número 1, la segona el 2, i així successivament fins l’última lletra, que representava al 0. Amb l’ajuda d’aquestes lletres-xifres condicionals el comerciant anotava damunt les mercaderies, el seu preu, guardant en estricte secret ‘ la clau’ del seu sistema de beneficis. Seguint amb l’exemple anterior on l’anotació era: ao / f ea significava que la mercaderia li havia costat 50 cèntims i que el preu de venta al públic era de 1 euro i 25 cèntims (50 kopeks i 1 rublo i 25 kopeks).

< Anterior		Següent >