Física i química
Amb un segon la llum ja hauria donat 7,69 voltes a la Terra.
 
Física i química
Al voltant de mil bilions de neutrons procedents del Sol hauran travessat el teu cos mentre llegeixes aquesta curiositat (si és de nit no, és clar).
 
Física i química
Per escapar de l'atracció terrestre, un coet necessita desplaçar-se a 11.000 m/s!!
 
Física i química
Els aliments considerats com a afrodisíacs (marisc, maduixes,...) no tenen cap efecte químic afrodisíac.
 
Física i química
L'element més escàs de la Terra és l'Astat (At, Z=85), seguit del franci.
Es creu que hi ha poc menys de 25 grams d'aquest element en tot el planeta.
 
Física i química
La probabilitat de que dues persones tinguin el mateix codi genètic és d'1 entre un 10 seguit de 3.500 milions de zeros.
 
Física i química
El verí més tòxic de tots conegut fins al moment és la butolina, un gas que fabriquen una sèrie de bacteris.
Amb uns quants grams d'aquesta substància n'hi ha prou per matar tota la població del planeta Terra!
 
Física i química
La porció de temps més petita que s'ha detectat és el temps que triga un electró a passar de sofre a un de ruteni que són, ni més ni menys, 320 attosegons.
Un attosegon és una trillonèsima part d'un segon, o el que és el mateix 1·10^-18 segons.

Per entendre una mica el que significa això, podríem establir la següent comparació: un attosegon és a un segon, el que un segon és a l'edat total de l'univers (d'uns 14.000 millons d'anys).
 
Física i química
Els electrons realment no giren en òrbites regulars al voltant del nucli de l'àtom (com sempre s'ha dit), sinó que ho fan dins d'orbitals.
Un orbital és la regió de l'espai on hi ha, com a mínim, un 90% de possibilitats de trobar un electró, ja que no es pot saber simultàniament la seva posició ni la seva velocitat.
 
Física i química
La taumatina, una proteïna que s'extreu de la llavor del katemfe (planta que es troba a l'oest d'Àfrica), i és 2. 500 vegades més dolça que la sacarosa (el sucre corrent).
 
Més articles....