Cultura i religió

Botafumeiro de la Catedral de SantiagoEl botafumeiro és un dels símbols més coneguts i populars de la catedral de Santiago de Compostel·la, a Galícia. Es tracta d'un enorme encensari. La seva exhibició costa al voltant de 300 €, import que paguen alguns dels pelegrins a la seva arribada a la Catedral, en cas d'estar-hi interessats.
El botafumeiro només es pot admirar a la catedral en les misses solemnes. La resta dels dies és substituït per un altre encensari conegut com "La Carxofa", que també està realitzat en metall blanc.

L'origen del botafumeiro se situa el 1554. Va ser construït gràcies a una ofrena del rei Lluís XI de França. L'original estava elaborat en plata i va ser robat per les tropes franceses el 1809 durant la Guerra del Francès. L'encensari va haver de ser substituït per un altre de més modern i menys ostentós. De la plata es va passar al llautó platejat.

Igual com altres encensaris de les esglésies, el botafumeiro té un origen litúrgic. Tanmateix, aquest és especialment gran a causa del gran nombre de pelegrins que arriben a Santiago, pesa uns 50 quilos i mesura metre i mig d'alçària.
Cal pensar que la Catedral de Santiago, com totes les de pelegrinació, permetia als pelegrins dormir a l'interior de la catedral, fet que provocava una pudor molt desagradable (sobretot a peus). D'aquí ve la necessitat de tenir un encensari tan gran per apaivagar aquesta pudor.
L'origen del nom és òbviament gallec, i significa literalment en català "treufums".

 

 
Cultura i religió

La flamaCom a continuació d'una iniciativa encetada el 1955 per l'excursionista nordcatalà Francesc Pujade, des de l'any 1966, gent del món excursionista i catalanista baixen l'anomenada Flama del Canigó des del cim d'aquesta muntanya i la porten en relleus arreu de les terres de parla catalana per encendre les fogueres de la nit.

La Flama surt del Canigó el dia 23 de juny i comença a escampar-se per tots els Països Catalans a través de centres de repartiment i cadenes de relleu, de manera que es calcula que aquella nit s’encenen unes 30.000 fogueres amb el foc que prové del cim del Canigó.

 

Font: festes.org

 
Cultura i religió
Els Tres Reis Mags van venir junts de l'Orinet, però no són d'allà: cada un ve d'un dels tres continents coneguts a l'època:
Melcior representa als europeus.
Gaspar representa els semites d'Àsia.
Baltasar s'identifica amb els fills de Cam, els africans.
 
Cultura i religió
Als països baixos Sant Nicolau (Sinterklaas) porta els regals des d'Espanya, més concretament de Madrid, en un vaixell per el riu Manzanares.
Aquesta creença és deguda al trasllat de les restes de Sant Nicolau a la ciutat italiana de Bari, quan els musulmans van envair la ciutat on aquest estava enterrat (Myra).
Aquesta ciutat va ser conquerida per Alfons el Magnànim, passant així a pertànyer a la Corona de Aragó i posteriorment a la Monarquia Hispànica.
 
Cultura i religió

Hi ha més de deu símbols que representin la pau o el moviment pacifista: el colom blanc, el cercle amb quatre línies (☮), el signe de victòria amb els dits, la bandera de la pau, les paraules shaloom i salam o les roselles blanques entre d'altres.

El símbol de la CND (☮)

Símbol de la Pau de Gerarld Holtom

El cercle amb quatre línies, que és internacionalment reconegut com a símbol de la pau, fou dissenyat inicialment el 21 de febrer de 1958 per Gerald Holtom per a un esdeveniment de protesta de la britànica CND (Campaign for Nuclear Disarmament, que en anglès vol dir Campanya per al Desarmament Nuclear). Després fou adoptat a la dècada dels 60 pel moviment anti-guerra, la contracultura i la cultura popular del moment.
Aquest símbol fou importat als EUA per l'activista pacifista Albert Bigelow el 1958, i popularitzat el 1960 per l'estudiant de primer any Philip Altbach quan va convèncer a la Únió d'Estudiants per la Pau de distribuir xapes amb aquest símbol als seus campus.
Després de la dècada dels 60 el símbol ja era internacionalment conegut i el feren servir els que protestàven contra la guerra nascuts del Baby Boom.

Es creu que l'origen d'aquest símbol es deu a les lletres N i D de "Nuclear Disarmament" en alfabet semafòric superposades. En la primera versió oficial de la CND (que fou precedida per una versió de pins de ceràmica amb línies rectes, però que va ser de curta durada), els radis eren més amples a la vora del cercle.
Però el 1967 Gerard Holtom escrigué una carta a la revista pacifista Peace News explicant el veritable origen del símbol:"Vaig dibuixar-me a mi mateix: la representació d'un individu desesperat amb les mans obertes cap a fora i cap a baix a la manera dels pagesos del quadre de l'Afusellament del 3 de maig de Goya. Vaig enllestir el dibuix amb una línia i ficant-ho dis d'un cercle", després Holtom va penedir-se el significat de desesperació, ja que creia que la pau era quelcom a celebrar i va voler que s'invertís el símbol.
Aquesta aclariment, però, es creu que podria ser un fals intent de l'autor per donar més profunditat al símbol.

Altres sostenen que és la Creu torçada o trencada que al·ludeix al culte satànic i que significa quelcom com "arribar a una utopia (societat pacífica) per qualsevol mitjà", un bombarder viatjant sobre el món (el símbol de les bases de bombarders en els cartells de rutes és molt semblant) o la petjada d'un ocell al·ludint el simbolisme del colom de la pau.

 

El colom blanc

Colom blanc de la pauEl colom blanc amb una branqueta d'olivera al pic, reconegut universalment com a símbol de la pau després de les guerres ocorregudes al llarg del segle XX, té un origen bíblic. En el judaisme, el cristianisme i l'islam una branqueta d'olivera significa la pau. El Pentateuc, l'Antic Testament i l'Alcorà expliquen que, en el relat de l'Arca de Noè (Llibre del Gènesi 8:11), aquest encarregà a un colom a veure quin era l'estat del món després del diluvi universal; quan tornà, ho fé amb una branqueta d'olivera al bec, fet que representava que les aigües ja s'havien calmat (és a dir, que el diluvi universal ja havia facabat) i que per això l'havia pogut recollir de la primera olivera que trobà.

Altrament, la tradició grega també considera les branques d'olivera com a símbol de pau (la planta era considerada sagrada de l'antiga deessa de la saviesa, Atena), i també el derrotat exèrcit romà utilitzà branques d'olivera com a bandera blanca de rendició.

 

 
Cultura i religió
Ésser bessó a Madagascar és un dels pitjor dels càstigs: allà creuen que els bessons porten mala sort i obliguen als pares a desfer-se d'un d'ells quan aquests neixen. La situació és tan tibant, que el govern ha iniciat una campanya per a desvincular als bessons d'aquesta "maledicció"
 
Cultura i religió
La majoria de monuments i escultures egípcies no estan pas a Egipte, sinó al museu de Cultura Egípcia de Londres.
 
Cultura i religió
En alguns pobles, sobretot d'antics, els homes orinaven asseguts i les dones de peu, al contrari del que es fa en l'actualitat.
De fet, a algunes parts d'Alemanya, es troben banys públics on només hi ha dispositius que "obliguen" a l'home a orinar únicament assegut.
 
Cultura i religió
A l'antic Egipte, els sacerdots s'havien d'arrencar tots els cabells i pèls del seu cos, incloent les celles i les pestanyes.
 
Cultura i religió
Qualsevol jueu del món té dret a tenir la nacionalitat israeliana.
 
Més articles....