Hi ha més de deu símbols que representin la pau o el moviment pacifista: el colom blanc, el cercle amb quatre línies (☮), el signe de victòria amb els dits, la bandera de la pau, les paraules shaloom i salam o les roselles blanques entre d'altres.
El símbol de la CND (☮)

El cercle amb quatre línies, que és internacionalment reconegut com a símbol de la pau, fou dissenyat inicialment el 21 de febrer de 1958 per Gerald Holtom per a un esdeveniment de protesta de la britànica CND (Campaign for Nuclear Disarmament, que en anglès vol dir Campanya per al Desarmament Nuclear). Després fou adoptat a la dècada dels 60 pel moviment anti-guerra, la contracultura i la cultura popular del moment.
Aquest símbol fou importat als EUA per l'activista pacifista Albert Bigelow el 1958, i popularitzat el 1960 per l'estudiant de primer any Philip Altbach quan va convèncer a la Únió d'Estudiants per la Pau de distribuir xapes amb aquest símbol als seus campus.
Després de la dècada dels 60 el símbol ja era internacionalment conegut i el feren servir els que protestàven contra la guerra nascuts del Baby Boom.

Es creu que l'origen d'aquest símbol es deu a les lletres N i D de "Nuclear Disarmament" en alfabet semafòric superposades. En la primera versió oficial de la CND (que fou precedida per una versió de pins de ceràmica amb línies rectes, però que va ser de curta durada), els radis eren més amples a la vora del cercle.
Però el 1967 Gerard Holtom escrigué una carta a la revista pacifista Peace News explicant el veritable origen del símbol:"Vaig dibuixar-me a mi mateix: la representació d'un individu desesperat amb les mans obertes cap a fora i cap a baix a la manera dels pagesos del quadre de l'Afusellament del 3 de maig de Goya. Vaig enllestir el dibuix amb una línia i ficant-ho dis d'un cercle", després Holtom va penedir-se el significat de desesperació, ja que creia que la pau era quelcom a celebrar i va voler que s'invertís el símbol.
Aquesta aclariment, però, es creu que podria ser un fals intent de l'autor per donar més profunditat al símbol.
Altres sostenen que és la Creu torçada o trencada que al·ludeix al culte satànic i que significa quelcom com "arribar a una utopia (societat pacífica) per qualsevol mitjà", un bombarder viatjant sobre el món (el símbol de les bases de bombarders en els cartells de rutes és molt semblant) o la petjada d'un ocell al·ludint el simbolisme del colom de la pau.
El colom blanc
El colom blanc amb una branqueta d'olivera al pic, reconegut universalment com a símbol de la pau després de les guerres ocorregudes al llarg del segle XX, té un origen bíblic. En el judaisme, el cristianisme i l'islam una branqueta d'olivera significa la pau. El Pentateuc, l'Antic Testament i l'Alcorà expliquen que, en el relat de l'Arca de Noè (Llibre del Gènesi 8:11), aquest encarregà a un colom a veure quin era l'estat del món després del diluvi universal; quan tornà, ho fé amb una branqueta d'olivera al bec, fet que representava que les aigües ja s'havien calmat (és a dir, que el diluvi universal ja havia facabat) i que per això l'havia pogut recollir de la primera olivera que trobà.
Altrament, la tradició grega també considera les branques d'olivera com a símbol de pau (la planta era considerada sagrada de l'antiga deessa de la saviesa, Atena), i també el derrotat exèrcit romà utilitzà branques d'olivera com a bandera blanca de rendició.