El cor impulsa uns 80 mil·lilitres de sang per batec. Si un cor adult es connectés a una cisterna de 8.000 litres, el podria omplir un sol dia i fins i tot sobraria.

De nit, durant el son, perdem una mitjana de 300 grams de pes.

Els missatges recorren els nervis en forma d'impulsos elèctrics. La seva velocitat màxima és de 400 km/h, però és menor als nervis més curts.

Les persones perceben de vegades sensacions en un membre que han perdut. L'almirall britànic Lord Nelson (1758-1805) va perdre el seu braç a causa d'un tret d'arma. Va sentir dolor al seu braç inexistent la resta de la seva vida.

Mentre llegeixes aquesta frase hauran mort 50.000.000 de cèl·lules del teu cos, éssent reemplaçades per d'altres (excepte les del cervell).

L'ull humà és tan sensible que pot veure una espelma encesa en la foscor a 16 km de distància.

Si totes les cèl·lules del cos humà s'alineessin una al costat de l'altre formant una fila, aquesta fila tindria una longitud de 1.000 quilòmetres: tant com el que hi ha de París a Roma.

Un lleuger sobrepes és més sa (que obesitat i infrapès) ja que produeix l'anomenat "efecte sobreprotector del sobrepès".

Balancejar els braços al caminar no té cap altre funció que la de mantenir el tronc equilibrat i estalviar energia, segons els experts.
Per exemple, al moure la cama dreta per donar un pas, el cos realitza un moviment rotacional en torn l'eix vertical que travessa el tors. Pel denominat principi de conservació del moviment angular, el tronc reacciona en sentit contrari. A la vegada, el braç dret dret es mou cap enrere, i l'esquerre cap a davant, per a ajudar a mantenir l'equilibri.

La rigidesa corporal o rigor mortis que apareix en els cadàvers entre les 3 i les 36 hores després de la mort es deu a una sèrie de reaccions bioquímiques que es produeixen en els músculs.
En un cos viu, les cèl·lules musculars poden respirar de forma aeròbica (és a dir, consumint oxigen) o anaeròbica, sense necessitat d'aquest gas. Aquest últim tipus de metabolisme genere com a producte final de l'àcid làctic, que s'emmagatzema en els músculs provocant les agulletes.

La respiració aeròbica permet la retirada d'aquest àcid, però, en els cadàvers, les cèl·lules musculars només treballen de manera anaeròbica, fet que ocasiona una acumulació excessiva d'àcid làctic.
Això facilita una complexa reacció química en la qual l'actina i la miosina (proteïnes de la contracció muscular) es fonen en un gel que immobilitza les fibres musculars.