L'esquelet humà d'un adult té 206 o 208 ossos (depenent de si hi ha alguns óssos de la pelvis o el crani fusionats) que es complementen amb els lligaments, tendons, músculs i cartílags. En canvi, un nadó recent nascut té uns 231 óssos.

En un adult, l'esquelet representa un 13% del pes total del cos, i més de la meitat d'aquests ossos es troben a les mans i els peus: 27 óssos a cada mà i 26 a cada peu (en total, 106 óssos a les mans i els peus).
L'os més gran és el fèmur, i el més petit és l'estrep, a la orella interna.

En algunes regions concretes del Japó, com els boscos de la illa de Mesameyama (Ugui) o a la Prefectura de Wakayama i també en zones costaneres del sud de la península de Kii, Kyushu, i d'altres regions; quan es temporada de pluja (entre finals de maig i juliol), els boscos comencen a omplir-se de petites llumetes que semblen crear autèntiques constel·lacions imitades del cel.

En els troncs dels arbres i en el sòl humit, centenars de fongs bioluminiscents van apareixent. Aquests fongs emeten una llum que brilla en un to verdós. Tot i que aquest fenòmen se sap que és degut a una reacció química produïda per un enzim, encara no ha estat explicada científicament.
No obstant, es creu que és una resposta a la necessitat de supervivència: al brillar atrauen insectes que ajuden a dispersar les espores dels fongs, en una atmosfera on la dispersió per vent és molt limitada. És per això que els fongs fosforescents només creixen en boscos nadius amb molts arbres, on els éssers humans hi han tingut una intervenció gairebé nul·la.

Milers de turistes fan, cada any, visites nocturnes guiades pels boscos de Masameyama per ser sorpresos amb aquest espectacle. Només a Japó existeixen 10 varietats de fongs fosforescents. Es creu que existeixen altres varietats de fongs bioluminiscents en els boscos del sud de Brasil, capaços d'emetre llum a ple dia.

Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch és un poble de l'illa d'Anglesey, Gal·les. És el topònim més llarg del Regne Unit i el tercer més llarg del món, amb 63 lletres.
En gal·lès, el nom del poble significa «L'Església de Maria de la Bassa dels Avellaners Blancs aprop del Remolí Ràpid (i l') Església de Tysilio de la Cova Vermella». No obstant, el nom del poble s’abrevia freqüentment com a Llanfair PG (Llanfairpwll per als gal·lesos); això es suficient per distingir-lo d'altres llocs de Gal·les que comencen també per Llanfair.

El nom va ser decidit als anys 1860 pel consell del poble, principalment per tenir el privilegi de tenir el nom més llarg d’una estació ferroviària a la Gran Bretanya. Aquest nom no es pot considerar pròpiament com al nom gal·lès, ja que el nom original és Llanfair Pwllgwyngyll i representa 16 lletres en l'alfabet gal·lès i 19 en l'anglès.

Al cartell d'entrada al poble es presenta una versió fonèticament més còmoda de llegir, en gal·lès: "Llan-vire-pooll-guin-gill-go-ger-u-queern-drob-ooll-llandus-ilio-gogo-goch".
En quant a la pronunciació anglesa, podria ser: clan vira poolth gwinn gith gor gerrick win drob booth clan tay see lee oh go go gok, i en català seria: clan vair puls güinn guis goguér ricuirn drobuls clan ta sí lío gogo goc.

Les penyes esportives són agrupacions de seguidors i seguidores d'un club esportiu, els i les quals disposen d'avantatges i descomptes per a aquell equip i representació oficial del club.
El Futbol Club Barcelona, a data de gener del 2009, disposava de 1.054 penyes oficials barcelonistes:

• Països Catalans: 592 penyes
• Resta de l'Estat Espanyol: 567 penyes
• Resta del món: 65 penyes
  • Europa: Gran Bretanya (4), Holanda (1), Bèlgica (1), França (5), Alemanya (2), Suïssa (6), Portugal(1), Noruega (1), Suècia (2), Finlàndia (1), Itàlia (1), Hongria (1), Malta (1), Polònia (1), Rússia (1), Jordània(1), Kosovo (1), Turquia (1), Grècia (1), Xipre (1) i Israel (1).
  • Àsia: Japó (2), Xina (2) i Índia (1).
  • Àfrica: Marroc (4), Mali (1), Senegal (1) i Camerún (1).
  • Amèrica: Estats Units(1), Canadà (1), Cuba (1), República Dominicana (1), El Salvador (1), Panamà (1), Costa Rica (1), Perú (2),  Brasil (1), Veneçuela (2), Argentina (1), i Xile (1).
  • Oceania: Austràlia (1) i Nova Caledònia (França) (1).

Cal afegir que Japó, tot i només tenir 2 penyes barcelonistes, és el segon país amb més socis del Barça després d'Espanya.
Podeu consultar el llistat de les penyes del Barça per a més informació i detalls.

L'expressió anar a la porra (utilitzada normalment amb l'imperatiu en segona persona: "ves a la porra!") té un origen molt castís i es creu pròpia de Madrid, tot i que el seu ús s'extèn per tota Espanya, i prové de l'expressió militar de càstig "¡Vaya usarced a la porra, seor soldado!" ("vaya usted a la porra, señor soldado") que té el seu origen en el colossal bastó que portava el tambor major dels antics regiments.

Aquest bastó, conegut amb el nom de porra, normalment estava clavat al centre del campament i era on havien d'anar els soldats castigats per faltes lleus durant el temps de descans.