La gola de la balena blava te la mida del seu melic, és a dir, més o menys com el diàmetre de un plat, però el seu timpà és més gran.
La balena s'alimenta de krill, uns crustacis menuts semblants als carideus (semblants a petites gambes) que suposen una delícia per a les balenes. El krill es presenta en grups enormes que poden arribar a pesar 100.000 tones.
Això fa que les histories de mariners atrapats a l'estomac de una balena siguin impossibles.

L'hemisferi dret del cervell s'encarrega -entre d'altres coses- de la informació visual, la comprensió espacial i la interpretació de les formes i els volums.

La següent imatge és una petita "prova" per a conèixer l'estat del teu hemisferi dret del cervell: es mostra una fotografia d'uns grans de cafè, on hi ha amagada una cara entre el grans.
Depenent del temps que es trigui en trobar aquesta cara, segons un estudi científic, podràs conèixer l'habilitat d'aquesta part del cervell:

• Si es troba 3 segons o menys, suposa una rapidesa de l'hemisferi dret superior a la normal.
• Si es troba entre 3 segons i un minut, aquest hemisferi dret del cervell presentarà un desenvolupament normal.
• Si pel contrari es triga entre 1 i 3 minuts, l'hemisferi dret del cervell funciona amb lentitud, per combatre la qual cosa, es recomana la ingesta de proteïnes.
• Si la cara no es trobada fins després de 3 minuts és que l'hemisferi dret del cervell funciona per sota de la normalitat, per la qual cosa seria necessària l'exercitació i estimulació amb exercicis d'aquest tipus.

Font: Saber Curioso

Quan els rajos de sol arriben a l'aigua, per exemple, d'una piscina, aquests canvien la seva direcció normal i una part dels rajos es reflecteixen i l'altre part es refracteixen.
És a dir, una part dels rajos de sol entren dins de l'aigua , i l'altre reboten de l'aigua i tornen a l'exterior.

D'aquesta manera, si una persona està dreta a una piscina amb mig cos fora de l'aigua, rebrà un doble impacte de rajos de sol: els que li vénen directes del sol, i els que es reflecteixen de l'aigua.

Font: Dossier de fisica del Florenci Blancafort de Súnion

Com a continuació d'una iniciativa encetada el 1955 per l'excursionista nordcatalà Francesc Pujade, des de l'any 1966, gent del món excursionista i catalanista baixen l'anomenada Flama del Canigó des del cim d'aquesta muntanya i la porten en relleus arreu de les terres de parla catalana per encendre les fogueres de la nit.

La Flama surt del Canigó el dia 23 de juny i comença a escampar-se per tots els Països Catalans a través de centres de repartiment i cadenes de relleu, de manera que es calcula que aquella nit s’encenen unes 30.000 fogueres amb el foc que prové del cim del Canigó.

Font: festes.org

L'asterisc (*) és un signe de puntuació poc usat. S'introdueix al text per referir-se a una nota a peu de pàgina, una paraula censurada, al signe de multiplicació, etc. Però té d'altres usos més moderns i, també, de més antics.
Per exemple, en missatgeria instantània i xats s'usa per corregir un text anterior mal escrit i que pot donar lloc a confusions.
En lingüística actual té dos usos diferents: pot indicar una forma incorrecta segons la norma de la gramàtica o, en parlar de llengües antigues, una forma reconstruïda, de la qual no es té constància escrita sinó que s'ha deduït pel comparatisme o altres mètodes similars.
Tot i així, l'ús original, nascut a l'Edat Mitjana i mantingut, és el d'indicar la data de naixement d'una persona (mentre que la creu indica la mort): era un símbol de l'escut d'armes.