Científics dels EEUU van remuntar una mandíbula d'un peix prehistòric, un tal Dunkleosteus terrelli. Segons la revista Biology Letters de la Societat Real Britànica, creuen que aquest peix podia fer la mossegada més forta que cap animal existent, incloent el tauró blanc.

A Anglaterra hi ha botigues on s'hi venen vestits de casament per a gossos i gosses. Cada "vestidet" val 150 lliures.

Els estels de la mar o "estrelles de mar" tenen la boca a la part inferior i aquesta està rodejada d'una sèrie de braços radials que l'ajuden a moure's, subjectar-se i a menjar. No és infreqüent que tinguin 4, 6 o més braços enlloc dels 5 habituals.
De vegades no tenen anus, i si el tenen està a la part superior del seu cos.
Aquest animal té un budells grossos, un complex sistema de cavitats corporals i un sistema nerviós senzill, i a més no tenen cervell.

Els ullals de l’elefant estan encaixats en el crani i se n'han trobat de fins a 3,5 metres de llarg. Com que mengen de tot (herbes, fulles, fusta...) i tots aquests aliments tenen un baix valor energètic, es veuen obligats a triturar i mastegar gran quantitat de menjar al dia. Això suposaria que les seves dents es desgastarien aviat.
Els elefants tenen quatre queixals molars, dos en la mandíbula superior i dos en la inferior. La seva estructura és d’uns 30 cm de llarg i uns 10 cm d’ample.
Els primers queixals apareixen als 13 o 15 anys i quan es fan malbé son reemplaçats per uns de nous quan tenen entre 28 i 30 anys.
Els segons queixals també acaben desgastant-se i són substituïts per uns altres que sorgeixen cap als 40 anys de l’elefant i que ja li duraran fins als 60 0 70 anys.
A partir d’aquesta edat mor, per edat o per ser incapaç de triturar la quantitat de menjar el suficient per sobreviure.

Un lloro pot "parlar", possiblement perquè te la llengua molt grossa. Com que viu al bosc pot imitar fàcilment les veus d’altres animals, però en definitiva no parla: sap reproduir paraules o entonacions, i aleshores els seus coneixements són limitats.
Els millors són els burlones, Calandria Real o Tenca, com és anomenada a l’oest del Chadileuvú.

Els elefants poden passar-se fins a 16 hores menjant.

A finals del segle XVIII va arribar al Museu d'Història Natural de Londres el primer exemplar d'ornitorrinc dissecat. El professor i doctor del museu, George Shaw, va pensar immediatament que es tractava d'un frau, per les peculiars característiques de l'animal. Aquesta desconfiança va portar al Dr.Shaw a intentar descosir el bec de l'estrany animal. En l'exemplar original que es troba en el museu es poden observar les marques que van deixar les estisores del doctor.

La gepa dels camells no conté aigua en realitat, conté greix. Els camells poden aguantar llargs períodes de temps sense beure aigua perquè reabsorbeixen gran quantitat de l'aigua que consumeixen en el ronyó i no n'eliminen gaire.
Aquest fet es deu a que tenen una estructura en el ronyó, la nansa de Henle (un conducte que serveix per reabsorbir l'aigua) més llarga del que és habitual en la majoria d'animals.

Els excrements de l'amenaçat ós panda gegant seran utilitzats per elaborar paper higiènic, d'oficina i targetes de felicitació.
Així es farà, ja que l'os panda menja el bambú però no el digereix bé i llavors queda molta fibra als excrements.

L'animal més forts del món és l'escarabat rinoceront (Oryctes Nasicornis). Aquest insecte pot suportar, a l'esquena, una càrrega de 30 vegades més que els seu pes durant una hora (el que equivaldria a carregar, durant una hora, un cotxe a les nostres espatlles). Amida uns 4,5 cm de llarg, és de color negre, té un parell d'ales negres anomenades èlitres les quals cobreixen unes ales grogues i membranoses que li serveixen per volar.