L'escut de Catalunya és l'escut dels comtes-reis sobirans de Barcelona: fons d'or amb quatre pals de gules. Aquest és un dels quatre escuts més antics d'Europa, ja que el primer document en el qual apareix és un segell del comte Ramon Berenguer IV de l'any 1150. Tanmateix, com a senyal pre-heràldic, els pals vermells sobre fons d'or ja els trobem als sepulcres romànics del comte barceloní Ramon Berenguer II el Cap d'Estopes (mort el 1082) i la seva besàvia Ermessenda de Carcassona (morta el 1058),muller que fou del comte Ramon Borrell I, ambdós sepulcres a la catedral de Girona.

Els comtes de Barcelona, sobirans de tot el territori de Catalunya, aconseguiren també, per raó del matrimoni de l'esmentat comte Ramon Berenguer IV el Sant amb la reina Peronella d'Aragó, el regne d'Aragó i el comtat de Ribagorça. Des d'aleshores (1137) i fins al 1714, l'escut dels comtes de Barcelona, ja amb el títol de reis, fou l'escut de l'anomenada Corona d'Aragó (formada originàriament per Catalunya i Rosselló, Aragó, València i les Illes Balears), que s'estengué a altres països de la Mediterrània (Provençal, Sicília, Sardenya, etc.), i avui diaforma el tercer quarter de l'escut del regne d'Espanya.

< Anterior		Següent >