Hi ha diversos tipus d'amnèsia: l'amnèsia retrògrada és la més estranya (encara que la més cinematogràfica) els afectats de la qual no recorden res d'abans de la lesió.
En canvi, en l'amnèsia anterògrada, la més comuna i greu, el malalt recorda el seu passat però no assoleix aprendre res de nou.

Les 12 empreses amb major producció d'automòbils són:

1. General Motors
2. Ford
3. Toyota
4. Volkswagen
5. Daimler-Chrysler
6. Peugeot
7. Honda
8. Nissan
9. Hyundai
10. Fiat
11. Renault
12. Mitsubishi

La raó per la qual en la cola de tub, la cola no es queda enganxada a les parets del tub que la conté es troba en la mateixa composició química de les substàncies adhesives.

Efectivament, les coles no són altre cosa que monòmers de cianocrilat, un compost que necessita entrar en contacte amb l'aigua de l'atmosfera o alguna altre substància rica en hidrogen per patir la polimerització i actuar, així, com a adherent.

Gràcies a aquest fenomen químic la cola és capaç d'unir dues superfícies.
Per altre banda, els tubs de cola també contenen oxigen en forma d'aire sec, el qual inhibeix la reacció de polimerització.

L'escut de Catalunya és l'escut dels comtes-reis sobirans de Barcelona: fons d'or amb quatre pals de gules. Aquest és un dels quatre escuts més antics d'Europa, ja que el primer document en el qual apareix és un segell del comte Ramon Berenguer IV de l'any 1150. Tanmateix, com a senyal pre-heràldic, els pals vermells sobre fons d'or ja els trobem als sepulcres romànics del comte barceloní Ramon Berenguer II el Cap d'Estopes (mort el 1082) i la seva besàvia Ermessenda de Carcassona (morta el 1058),muller que fou del comte Ramon Borrell I, ambdós sepulcres a la catedral de Girona.

Els comtes de Barcelona, sobirans de tot el territori de Catalunya, aconseguiren també, per raó del matrimoni de l'esmentat comte Ramon Berenguer IV el Sant amb la reina Peronella d'Aragó, el regne d'Aragó i el comtat de Ribagorça. Des d'aleshores (1137) i fins al 1714, l'escut dels comtes de Barcelona, ja amb el títol de reis, fou l'escut de l'anomenada Corona d'Aragó (formada originàriament per Catalunya i Rosselló, Aragó, València i les Illes Balears), que s'estengué a altres països de la Mediterrània (Provençal, Sicília, Sardenya, etc.), i avui diaforma el tercer quarter de l'escut del regne d'Espanya.

Per les Olimpíades de Barcelona del 1992 és va voler construir una gran torre de telecomunicacions que donés servei a l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Es va fer un concurs per a escollir el millor disseny per a la torre, i va guanyar el disseny de Norman Foster, del qual van ubicar la seva torre a Collserola.
Però molta gent va preferir el disseny de Calatrava, que havia quedat segon; així que van fer la torre de Calatrava també a l'Anella Olímpica (a la muntanya de Montjuïc). L'emplaçament actual, però, no fa cap servei sinó que serveix per a decorar.

A Barcelona hi ha un bon grapat de carrers que tenen noms estranys i curiosos. Com per exemple: el carrer de l'aviador Franco (era el germà de Francisco Franco), el carrer de l'àtom, el carrer del clip, el carrer de l'esquirol volador (protagonista de uns dibuixos animats), el carrer de la guàrdia urbana i el carrer de Ja-Hi-Som! (carrer al final d'unes escales molt llargues i que tothom ho exclama al arribar-hi).

En tot el món, hi ha suficients armes nuclears com per destruir la vida a la Terra vàries vegades.
La majoria d'aquestes armes es troben als Estats Units i a Rússia, que les van anar fabricant durant la Guerra Freda (1947-1991) entre els EEUU i la URRS.

L'any de 366 dies que excedeix en un dia a l’any normal se li diu "any de traspàs". Aquest dia de més es posa al mes de febrer, que passa de tenir 28 dies a tenir-ne 29.
En castellà es diu "año bisiesto", que prové de "bis sexto calendas martias", nom que els romans donaven al dia 25 de febrer quan l’any era de traspàs.

Assessorat per astrònoms, Juli Cèsar va reformar el calendari romà del rei Numa Pompilio, i degut al retard que aquest representava respecte l’any del sol, va afegir cada quatre anys un dia mes. Però aquesta reforma produïa una errada d’un dia cada 128 anys.

Va ser el Papa Gregori XIII, en la seva reforma coneguda com a "calendari gregorià" on va establir que per que un any fos any de traspàs calia que les dues darreres xifres de l’any foren divisibles per 4, i a més a més, que l’any no acabes amb dos zeros; i en aquest cas solament es consideren anys de traspàs els divisibles per 400.

Exemples: l’any 2044 serà any de traspàs perquè 44 es pot dividir per 4; l’any 2001 no ho va ser perquè 01 no es pot dividir per 4; el 1900 tampoc perquè acabava en dos zeros i al dividir aquest nombre entre 400 no dona un número exacte, però en canvi el 2000 si que ho és perquè encara que acabi amb dos zeros si que és divisible pel 400.
L'any 2008 també ho és perquè 08 és divisible per 4.

A l'igual que les empremtes digitals dels dits, cada llengua també és única.