El riure

El riure, l’expressió d’alegria o reacció a l’humor que aprenem als, més o menys, 4 mesos d’edat, té un origen i uns beneficis per a la salut.

Segons el filòsof John Morreall, l’origen biològic del riure humà pot raure en la sensació d’alleugeriment i tranquil·litat, després d’haver passat una estona de perill. Per exemple, en els acudits riem després de saber que el que estava a punt de passar, que podria ser d’una certa perillositat (quedar en ridícul, quedar molest, passar vergonya…), és fals i desemboca en un final més absurd.
La laxitud (sensació de fluixesa, sense tensió) que sentim després de riure pot ajudar a inhibir la resposta agressiva, convertint el riure en un signe de conducta que indica confiança en els altres.

La zona localitzada del riure està a la zona prefrontal del còrtex cerebral (és la zona on hi ha localitzada la creativitat, la capacitat per pensar en el futur, etc.) i amb els anys anem perdent l’espontaneïtat de deixar-nos portar pel riure. Hi ha una estadística que diu que els adults riuen 15 vegades al dia, mentre que els nens ho fan més de 300.

El riure, però, té moltíssims beneficis per a la salut i, a més, és considerat una pràctica aeròbica:

• Disminueix la presència de colesterol a la sang
• Afavoreix la digestió perquè augmenta les contraccions de tots els músculs abdominals
• Facilita l‘evacuació degut al massatge que produeix sobre les vísceres
• Contribueix a un canvi d’actitud mental que afavoreix la disminució de malalties
• Cada cop que somriem, els músculs que activem, que tenen una connexió directa amb el sistema nerviós central, alliberen la hormona beta-endorfina que envien missatges positius al cervell i creen sensació de benestar i de que les coses van bé; a més de mantenir l’elasticitat en les artèries coronàries
• Ajuda a reduir la glucosa de la sang
• Ens allibera del temor i l’angoixa
• Sigmund Freud deia que el fet de riure alliberava energia psíquica i que, per tant, tenia una funció en l’homeòstasi o equilibri mental de la persona
• El nivell d’hormones de l’estrès en sang (catecolamines) i la freqüència cardíaca baixen, reduint el nivell d’estrès.

A més, ventila els pulmons, escalfa i destensa els músculs, seda al sistema simpàtic, augmenta el ritme cardíac i el pols, augmenta la quantitat d’oxigen, exercita els músculs dels braços, abdominals, espatlles i diafragma, redueix la inflamació i accelera la curació. És, per tant, una pràctica molt sana.

Però el riure no està únicament restringit als humans. Segons un estudi de Jaak Panksepp publicat a la revista Science, existeix el riure animal, i no només en els primats: també gossos i ratolins en els seus jocs, emeten sons molt similars als riures dels bebès.
En part es pot deure a que el sistema límbic, que controla el riure, és una de les parts menys evolucionades del cervell humà.

El riure sembla tenir una funció social de cohesió, ja que es riu més en companyia que estant sol (per això els riures dels programes televisius tenen com a missió provocar el riure dels espectadors per contagi).