El punt més profund de l’oceà
El punt més profund de l’oceà és a 11.022 metres sota el nivell del mar i es troba a la fossa de les Mariannes, al sud-oest de Guam, al pacífic.
La fossa té una longitud de 2550 quilòmetres i una amplària mitjana de 70 quilòmetres. La pressió al fons de la fossa és de 108,6 MPa (unes 1072 atm).
La fossa va ser visitada per primera vegada el 1951 per la fragata de la Marina Real Britànica HMS Challenger, que dóna el nom a la part més profunda de la fossa, la fossa Challenger. En aquella època, utilitzant l’ecolocalització, es va mesurar una profunditat d’11.012 m. El 1957, la nau soviètica Vityaz va mesurar una profunditat de 10.934 metres. El 1962, el M.V. Spencer F. Baird va registrar una profunditat de 11.022 metres.
No fou fins el 23 de gener de 1960, que es va descendir per primera i única vegada, usant un batiscaf anomenat Trieste inventat per Auguste Piccard i capitanejat per Jacques Piccard, el seu fill. S’evitaven així els efectes de la gran pressió existent a tals profunditats. El lloc del descens va ser l’extrem sudoccidental de la fossa, a uns 338 km de Guam. Els sistemes de bord indicaven una profunditat d0’11.521 m, que després va ser revisada i va resultar ser d’11.034 metres.
A la fossa es va trobar un calamar gegant del gènere Architeuthis i diverses espècies desconegudes fins aleshores.
L’actual profunditat de la fossa Challenger va ser mesurada l’1 de juny 2009 per un sonar i el resultat va ser de 10.971 m.
Font: Viquipèdia