Per què se’ns arruguen els dits a l’aigua?

Mai falla. Estar molt temps gaudint d’un bon bany i de sobte… sortir amb les gemmes dels dits arrugades com una pansa. Per què ocorre això?

Comencem amb un senzill i curiós experiment. Omple una galleda d’aigua i tira unes llavors al fons. Ara intenta agafar-les… segurament et costarà una mica. Però espera uns minuts més, mantingues la mà a l’interior de l’aigua fins que apareguin les clàssiques arrugues a les gemmes dels dits. Ho intentem ara? Endavant, segur que notes que, d’aquesta manera és molt més fàcil agafar coses petites al fons de la galleda.

Els científics de la Universitat de Newcastle diuen que es tracta d’una reacció biològica. Els dits arrugats milloren enormement les facilitats per agafar objectes mullats que es troben sota l’aigua.

Són arrugues que apareixen de manera instintiva amb el contacte de l’aigua i que es deuen bàsicament, a la constricció dels vasos sanguinis que tenim sota la pell. La finalitat? Millorar la manipulació dels objectes humits.

I per què volem nosaltres agafar coses sota l’aigua? Per comprendre-ho hem de mirar en el passat: els nostres ancestres a més de caçadors eren recol·lectors, i una part important dels fruits i de les llavors les agafaven en ambients humits. Per a això, era immensament útil no només disposar d’unes gemmes dels dits ben arrugades per poder aconseguir aquests objectes, a més les arrugues en els peus eren molt útils per caminar amb més fermesa sobre terrenys relliscosos.

Els científics ens expliquen que l’efecte és molt similar a les rodes dels pneumàtics dels cotxes, quants més dibuixos, quantes més esquerdes, major subjecció al sòl. El símil és molt encertat. El més curiós és que, avui dia, aquesta funció no ens serveix massa.
Foto: artfulblogger / Foter / CC BY-NC-ND