El gas que més actua en l'escalfament global de la terra és el vapor d'aigua. L'efecte hivernacle és un fenòmen natural amb el que gràcies a ell la terra manté una temperatura d'entre 15-20 ºC de mitjana, ja que si aquest no existís ens trobariem a una temperatura de -18ºC aproximadament.  Els gasos que més hi afecten, a part del vapor d'aigua, són principalment el dioxid de carboni i el metà. El que passa és que els altres gasos més importants de l'efecte hivernacle són provocats majoritariament per l'acció humana de manera que nómes es parla d'aquests.

El vapor d'aigua el que fa és retenir calor; cuant els raigs UV incideixen sobre les partícules d'aigua aquestes es discocien i al mateix moment alliberen calor, la qual s'emet a l'atmosfera augmenta les concequències de l'efecte hivernacle.

Com que hi ha tres factors que afecten la força muscular alhora (força neurològica, força fisiològica i força mecànica) i els músculs mai no treballen per separat, no convé comparar la força de músculs individuals i assenyalar-ne un com "el més fort".
Tanmateix, els següents són alguns músculs la força dels quals és notable per diferents motius:

• En el parlar corrent, la "força" muscular se sol referir a la capacitat d'exercir una força sobre un objecte extern; per exemple, aixecar un pes. Segons aquesta definició, el masseter o múscul mandibular és el més fort. El Llibre Guinness dels Rècords del 1992 recull el cas d'algú que exercí una força de mossegada de 4.337 N durant dos segons. El que distingeix el masseter no és res d'especial sobre el múscul en si, sinó el seu avantatge a l'hora de treballar sobre un radi molt més curt que els altres músculs.
• Si "força" es refereix a la força exercida pel múscul en si, per exemple al pla en què s'insereix en un os, aleshores els músculs més forts són els que tenen l'àrea de tall de secció més gran. Això es deu al fet que la tensió exercida per una fibra muscular esquelètica individual no varia gaire. Cada fibra pot exercir una força d'aproximadament 0,3 micronewtons. Segons aquesta definició, se sol dir que el múscul més fort del cos és el gluti major o el quàdriceps femoral.

Brfxxccxxmnpcccclllmmnprxvclmnckssqlbb11116 (pronunciat Albin, /'al,bin/) va ser el nom que van intentar posar a un nen suec nascut el 1991, els seus pares al maig de 1996.

Els pares (Elizabeth Hallin i Lasse Diding) havien planificat no registrar legalment el nom del seu fill, però una cort del districte de Halmstad, al sud de Suècia, els va multar amb 5.000 corones sueques (uns 525€) per no complir amb l'obligació de registrar el nom del nen abans del seu cinquè aniversari. Com resposta a la decisió judicial, els pares van enviar un nom de 43 caràcters incloent-hi 5 dígits, afirmant que corresponia a una vivència ocorreguda durant l'embaràs: "un desenvolupament expressionista que vam visionar com una creació artística". Els pares van suggerir que el nom devia ser entès en l'esperit de la patafísica. La cort va rebutjar el nom i va mantenir la multa.
Llavors, els pares van voler canviar el nom a A (també pronunciat Albin) en lloc de Brfxxccxxmnpcccclllmmnprxvclmnckssqlbb11116. De nou, la cort no va aprovar les idees dels pares per a l'atribució del nom, ja que a Suècia està prohibit tenir un nom d'una sola lletra.
En el seu primer passaport, el nen tenia el nom de Icke namngivet gossebarn, que significa "nen petit sense nom".